diumenge, 12 d’agost del 2007

Agost

L'Esbart dansaire Sícoris "Ballet ciutat de Lleida", el cap de setmana del 3 al 5 d'agost ens en vam anar cap a JACA!!!!!
La idea era fer d'espectadors d'un festival folklòric, però vam poder gaudir de més d'un festival. Quins???? Ja ho veureu, ja.
L'arribada: Genial!!!! Tres magnífics bungalow, nous, els vam estrenar nosaltres: BRUTAL!!!!
La gana mos feia córrer, així que, ans que toquessin les 21:00 h, ja estàvem tots entaulats endrapant tot lo fato que entre tots havíem portat de casa. Boníssim, per cert.
Començaven les nostres aventures, tots los esbartencs i esbartenques beneïen lo ventre de l'Olga per què ens endinsàvem a fer la caminada per arribar al poble: de nit i sense llanternes. El festival folklòric va ser una canya!!!!, molt millor el del dissabte que el del diumenge. Vam veure argentins, africans...
... canadencs fent comèdia, colombiants, francesos, baturros...
... sevillanos, russos... en fi, de tot lo món i part de l'estranger.
Però la sorpresa més sorprenent de totes va ser l'arribada de la nostra compi MERI i'l seu paio MIKEL. Havíem de celebrar els seus 31 anyets (30 dels quals ja'ls porta a l'asbart).
Però no va ser la última d'arribar no, pobreta, ja ha baixat del pòdium en qüestió d'arribar tard als llocs, ara qui arriba més tard que ella és l'Albert. MOLT BÉ NOI!!!!!!!!!!!!!!!!!! Deus estar content de passar al davant a la Meri no???
Ves que'n teníem poca de fenya!!!! L'un tocant l'acordió, l'altra llimant-se les ungles, l'altre tocant la capsa de cartró (lo millor instrument dels que s'han inventat mai) i l'altre la guitarra: VISCA EL FOLKLORE FARIGOLAIRE!!!!
Lo dissabte a la tarda... un altre espectacle. Mos van ensenyar a ballar unes jotetes. Guaita quin salero aquestes floretes!!!!


En canvi aquests tres empanats no n'encertaven ni una, ja s'hi fixaven ja però... després diuen que té la culpa la Sandra de que no ballon bé. An fi.
Lo sopar: al rentador del poble. Mmmmmmmmmmmmm!!!!Totes les sobres del divendres i'l dissabte a dinar: pollastre, truites, coques, patates, prèssecs, peres... No veieu quin cap féim d'haver estat dos dies menjant el mateix???
I un dia que canviem de menú i... ja ho veieu: LO DARRER FESTIVAL FOLKLÒRIC, aquest cop de cagarrines i "arrojades"!!!
Aquí, podeu vere tres dels artistes principals asgotats després de tota una tarda de folklore.
ENDAVANT ESBART!!!!!!!



Juliol


El nostre amic Ramon, un any més, ens va portar a visitar un altre raconet entranyable del nostre petit País, aquest cop: El Montarto.












El dia 16 de juliol del 2007 a les 05:30 de la matinada, començàvem a ascendir per aquest petit camí cap al Montarto. La veritat és que fins al cap d'una estona que no va sortir el sol no sabíem si anàvem cap al Montarto o cap a un altre lloc.

Cada vegada ens anàvem apropant més a la noatra fita.



Vam haver de passar refugis, estanys, llacs, tarteres i, ala fi....
... vam arribar al cim del Montarto: 2833 metres. Sí!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Floreta, cada dia en sabem més, i tot gràcies al nostre aventurer. Ué!!!!!!!!