Més o menys, cap al dia de Sant Josep vam saber que a Cal Mir esperàvem una criatura. Què seria???? Encara no ho sabíem.
No va ser fins ben entrat el mes de juny que vam saber el sexe de "la bèstia": UN MASCLE!!!!
Poc a poc, el Guerau, que així vam decidir de ficar-li al masclet, va anar agafant forma dins la panxeta de sa mare.
Ai!!!! Que us en queda poca d'estona de tranquil·litat a vosaltres dos parella...
I el dia 16 de novembre de 2007, el Guerau es va proposar sortir. Ara, que va ser un pèl romancer.
De quarts de 7 del matí que la mestressa va trencar aigües, fins a les 19:50, va ser l'estona que vam haver d'esperar per veure-li la cara.
El moment: MÀGIC!!!! Aquí el Guerau tan sols tenia 2 hores.
I aquí gairebé un dia.
Va tenir visites de tota mena: padrins,
repadrins,
padrinets,
tiets...
... i una colla d'amics i amigues.
Que tinguis sort en aquesta vida Guerau.
GUERAU CALDERÓ I MATEU.
16, de novembre de 2007 (Lleida)
2,880 kg
48 cm
Més fotos cada mes
3 comentaris:
És molt bonic! I amb els pares que té a més de bonic serà un bon jan.
FELICITATS PARES!
Enhorabona pare i mare!
Renoi que guapo! I ara s'ha acabat la tranquil·litat, i què us pensaveu?
Ja m'havien dit que lo nen era mono, però la veritat és que s'havien quedat curts. Què bé que ho heu fet tu!
Però d'on ha sortit tan ros si els dos sou més morenos que el carbó? Olga què ens has d'explicar quelcom?
Felicitats parella.
Ara us esperen moltes nits d'insomni. Per molts anys!!!!!!!!!!!!!!
Publica un comentari a l'entrada