Febrer

Dia 9 de febrer. Artesa es preparava per la gran festa de Carnestoltes. Un exemple el veureu aquí!!!
Que els coneixeu aquests dos???? Fixeu's l'hereu de cal Roig!!! Això sí que és una paia ben parida!!!!
I la/el que hi ah al seu costat, qui deu ser???





Aquesta imatge millor ficar-la de cosata. Tu ja m'entens Pollo.
La pregunta era: De què aneu disfressats???? la resposta: De monja "puta". Amén.






No n'hi havia cap que anés serè!!! i això que només havia començat la tarda.









Després de passejar-nos per Artesa, la festa va continuar amb la gen de l'esbart. La temàtica era: EL CIRC!!!! I aquí podreu veure una petita mostra de les estrelles del Circ. Aquestes som dos ballarines, per si no ho havieu descobert.









Aquestes són dos encantades o encantadores de serp, ara no me'n recordo ben bé com anava la cosa.







Aquí... tot el Circ al complet. Vam anar al Super pavelló de la Bordeta a animar al Gerard (l'home de la nostra respectada directora), qua actuava amb no sé quin conjunt i mira... sort en van tenir de nosaltres a la Bordeta.






Vinga vinga!!!!! Som l'esbart paralímpic!!!!









Aquesta foto també de cantó: és que són l'home bala i la seva pobra domadora. Sí, sí, l'home bala tenia una domadora que el menava, es veu que era perquè no és desviés.









I, després de la vetllada amb el grup del pavelló de la Bordeta que ningú se'r recorda com es deien ens en vam anar al bar de la Meri, al "Bocaccio" a sopar i a beure Caimada gallega. Per cert Fèlix: Boníssima!!!!









Això és el futur de l'esbart. En fi...







I







Poc abans de les grans actuacions estelars del circ va arribar una parella de pastorts de la muntanya. Guaiteu, guaiteu!!!








I ara les actuacions de veritat: L'Alexandra consentradíssima amb el seu super truc de la piloteta.








Lo Pometes fent..., com ho podria der...
mmmmmmmmmmmmmmmmmmm...
... fent lo ruc.


I aquí tenim al Gerard. El nostre bateria del grup, donant classes magistrals i xerrant pels descosits contant acudits boníiiiiiissssims!!!






I aquí tenim una de les últimes actuacions de la nit. Els jocs de mans de l'Andreu.
Bé, així vam passar la vetllada del carnestoltes '08. Bon inici de quaresma, je, je, je.

Novembre

Més o menys, cap al dia de Sant Josep vam saber que a Cal Mir esperàvem una criatura. Què seria???? Encara no ho sabíem.











No va ser fins ben entrat el mes de juny que vam saber el sexe de "la bèstia": UN MASCLE!!!!











Poc a poc, el Guerau, que així vam decidir de ficar-li al masclet, va anar agafant forma dins la panxeta de sa mare.











Ai!!!! Que us en queda poca d'estona de tranquil·litat a vosaltres dos parella...












I el dia 16 de novembre de 2007, el Guerau es va proposar sortir. Ara, que va ser un pèl romancer.












De quarts de 7 del matí que la mestressa va trencar aigües, fins a les 19:50, va ser l'estona que vam haver d'esperar per veure-li la cara.











El moment: MÀGIC!!!! Aquí el Guerau tan sols tenia 2 hores.













I aquí gairebé un dia.





















Va tenir visites de tota mena: padrins,
















repadrins,

















padrinets,




















tiets...




... i una colla d'amics i amigues.

















Que tinguis sort en aquesta vida Guerau.
























GUERAU CALDERÓ I MATEU.
16, de novembre de 2007 (Lleida)
2,880 kg
48 cm

Més fotos cada mes

http://www.flickr.com/photos/21471790@N06/show/

Octubre

Lo dia 31 d'octubre de 2007, la colla de l'empastre vam celebrar lo Castanyot a la Bordeta!!!! (no us penseu que la Pollo va pet, és així pobreta).










Això que es veu aquí sí que comença a ser efecte de l'alcohol.












Això... com ho podríem defenir: estat de decadència prepart, o postprimerpart o... en qualsevol cas, primer això només ho feia el Pastó, ara resulta que la Pastora s'ha sumat al clan dels del sofà!!!









Alegria, alegria!!!! A veure qui fot lo cap més gros!!!!












Aquí podem veure lo JR en un dels seus intents per despertar a la bella i la bèstia.












I després del soparet mos en vam anar cap a Artesa on hi tocava un grup que segons deien era el que enguany va anar a Prades i a tothom va agradar molt. Realment animaven, però la propaganda em feia tanta por... Qualsevol se'n fia de l'opinió dels que van anar a Prades, si ni que els fotessin la Lola Flores los hagués agradat en l'estat que s'està a la festa del cava de Prades!!!
MOLT BONA CASTANYADA!!!!

Te'n recordes???

Ep!!!! Família!!!! Us en recordeu el goig que fèiem??? De ben segur que ara ens devem trobar com a arbres de Nadal, però és que d'això, tot plegat ja fa vuit anys.
Los masclets de la promoció '97-'00, los més ben parits de tota la Caparrella, tot i que no mos van saber aprecia el nostres "sexapil": no vam quedar seleccionats com a Misters Magisteris. En fi...
I l'any 2000... vam fer la super sortida a Cellers, al Congost de Montrebei. Com que erem tan atlètics tot just començar a caminar ja vam haver de reposar.
Uala!!!! Quines vistes més màgiques!!!
Aquests moments inoblidables sempre estaran a les nostres ments.
I... us en recordeu d'Hongria????
Sí, sí, aquesta era l'habitació dels masclets i celebràvem l'aniversari del Palauet, devia fer 20 anyets.
Redéu que vells que ens hem fotut.

"Come on every body" (amb una afinació perfecta), era la frase estel·lar de cada matí a l'institut Kodaly.

I les lifares que mos fotèiem, us en recordeu???
Aquí vam escollir el primer que ens va semblar, com que ningú entenia la carta...
... o potser sí, o al menys el Ferran l'estava intentat desxifrar. Només ho podia fer ell.

Era un no parar, de taula en taula i... el Ferran com sempre aprofitava qualsevol moment per tocar el violí, ni que no el portés.
I per fi vam tenir uns moments de relax: BUDAPEST!!!

Discoteques, saunes, banys termals, turisme i més turisme...

Te’n recordes Ferran???
Enguany fa deu anys que ens vam conèixer en aquell immens bar de magisteri, a la Caparrella.
De bon matí, poc a poc tots els estudiants novells ens vam anar trobant en aquell bar. Com per art de màgia o instint natural els de musical ens vam agrupar i al cap d’una estona ja ens havíem explicat mitja vida. Sabíem els nostres noms, d’on veníem, quin instrument tocàvem, quines eren les nostres aficions i, el més important de tot, sabíem que alguna cosa estava naixent d’aquells moments.
Van anar passant els dies, les setmanes, els mesos… i aquella guspira de simpatia que havia sorgit en aquell bar s’estava convertint en una petita flama d’amistat que s’atiava amb el temps.
Va arribar un punt que no podíem passar ni un cap de setmana sense veure’ns els uns amb els altres. Anàvem a totes les classes junts, fins i tot ens fèiem coincidir les assignatures optatives i de lliure elecció. Amb les piles, també ens solidaritzàvem i a les tardes i als vespres els treballs, o més ben dit l’excusa perfecta per seguir-nos veient, sense contar evidentment, els sopars i les festes que s’organitzaven.
L’últim any de carrera va ser el més especial amb la magnífica sortida a Hongria i Cellers: vam cantar, ballar, dansar, caminar i … vam acabar d’aferrar la nostra amistat. D’aquí un mes havíem de repetir aquests moments.
Avui, després de deu anys d’aquella unió tots els teus amics de magisteri ens hem tornat a trobar per donar-te un adéu, però no un adéu per sempre perquè nosaltres mai deixarem d’estar junts, sempre hi haurà una cosa que ens unirà estiguem on estiguem: la música, i especialment una cançó de Lluís Llach que comença dient: "Si em dius Adéu".
Te’n recordes Ferran???
Sempre t’estimarem i et recordarem.

Els teus amics de magisteri.

Agost

L'Esbart dansaire Sícoris "Ballet ciutat de Lleida", el cap de setmana del 3 al 5 d'agost ens en vam anar cap a JACA!!!!!
La idea era fer d'espectadors d'un festival folklòric, però vam poder gaudir de més d'un festival. Quins???? Ja ho veureu, ja.
L'arribada: Genial!!!! Tres magnífics bungalow, nous, els vam estrenar nosaltres: BRUTAL!!!!
La gana mos feia córrer, així que, ans que toquessin les 21:00 h, ja estàvem tots entaulats endrapant tot lo fato que entre tots havíem portat de casa. Boníssim, per cert.
Començaven les nostres aventures, tots los esbartencs i esbartenques beneïen lo ventre de l'Olga per què ens endinsàvem a fer la caminada per arribar al poble: de nit i sense llanternes. El festival folklòric va ser una canya!!!!, molt millor el del dissabte que el del diumenge. Vam veure argentins, africans...

... canadencs fent comèdia, colombiants, francesos, baturros...
... sevillanos, russos... en fi, de tot lo món i part de l'estranger.
Però la sorpresa més sorprenent de totes va ser l'arribada de la nostra compi MERI i'l seu paio MIKEL. Havíem de celebrar els seus 31 anyets (30 dels quals ja'ls porta a l'asbart).

Però no va ser la última d'arribar no, pobreta, ja ha baixat del pòdium en qüestió d'arribar tard als llocs, ara qui arriba més tard que ella és l'Albert. MOLT BÉ NOI!!!!!!!!!!!!!!!!!! Deus estar content de passar al davant a la Meri no???

Ves que'n teníem poca de fenya!!!! L'un tocant l'acordió, l'altra llimant-se les ungles, l'altre tocant la capsa de cartró (lo millor instrument dels que s'han inventat mai) i l'altre la guitarra: VISCA EL FOLKLORE FARIGOLAIRE!!!!
Lo dissabte a la tarda... un altre espectacle. Mos van ensenyar a ballar unes jotetes. Guaita quin salero aquestes floretes!!!!

En canvi aquests tres empanats no n'encertaven ni una, ja s'hi fixaven ja però... després diuen que té la culpa la Sandra de que no ballon bé. An fi.
Lo sopar: al rentador del poble. Mmmmmmmmmmmmm!!!!Totes les sobres del divendres i'l dissabte a dinar: pollastre, truites, coques, patates, prèssecs, peres... No veieu quin cap féim d'haver estat dos dies menjant el mateix???
I un dia que canviem de menú i... ja ho veieu: LO DARRER FESTIVAL FOLKLÒRIC, aquest cop de cagarrines i "arrojades"!!!
Aquí, podeu vere tres dels artistes principals asgotats després de tota una tarda de folklore.
ENDAVANT ESBART!!!!!!!